El moment actual

Ens situem a l’any 22 a.C, o el 731 ad urbe condita, durant el consulat de Marc Claudi Marcel i Cneu Calpurni Piso. En un gest inesperat, el princeps August ha renunciat al seu mandat consular que havia anat ostentant de forma consecutiva durant gairebé deu anys i té lloc un pacte entre ell i el Senat segons el qual renuncia al consulat. S’inicia amb aquest significatiu gest una nova etapa a la ciutat de Roma. Això si, sempre sota la atenta mirada del Cèsar August, que ha decidit assumir una major responsabilitat pel que a la supervisió de les províncies, i deixar el govern efectiu de la ciutat al Senat i als magistrats.

Comencen a prendre més força alguns rumors sobre un nou viatge per part del princeps. És per aquest motiu que nombroses famílies de rang senatorial i eqüestre han començat a apropar-se al princeps per sol·licitar algun favor o altre. Els senadors veuen aquest nou viatge com una oportunitat per fer destacar les seves respectives famílies, ja sigui tantejant d’alguna forma a l’emperador per obtenir un càrrec de governador, o per aconseguir pels seus fills un càrrec significatiu a l’exèrcit. D’altres no tan propers a August, utilitzen amics i mouen fils per aproximar-se a aquelles persones intimes de l’emperador, que el poden influenciar d’alguna forma. D’una manera o d’altre, aquesta és una oportunitat que ningú no vol desaprofitar.

Però també s’ofereixen noves oportunitats dins de la mateixa ciutat de Roma o a Italià, ja que molts nobles i cavallers veuen en la renuncia d’August moltes opcions per promocionar-se sense haver d’anar a les províncies. Alguns senadors i cavallers, però, veuen amb mals ulls la política d’August, la consideren massa intervencionista, i desitgen recuperar les antigues quotes de poder que tenien les famílies de la nobiliats abans de les Guerres Civils. Pot ser que ara s’obri una nova oportunitat de conspirar pels fidels a Cató i a Pompeu.