El discurs d'Aquila

Lucius Rosius Aquila, a la seva domus , Idus de Novembre, prima hora ante meridie


Aquila es dirigeix cap al tablinium, on el seu pare l'ha fet cridar. Últimament ell ha estat molt ocupat per la ciutat, parlant amb polítics i fent contactes per aconseguir, de mica en mica, anar fent un lloc per als Rosius dins de Roma, i sap que ell i la seva germana Rosia són dos elements importants per aquests plans.
En arribar al Tablinuim, veu al seu pare content de poder tenir una estona per al seu fill. La frenètica vida a la capital no li ha deixat al pater familias de la gens Rosia ni un moment de descans. Aquila també està content de veure'l, i més després de sentir-se tan sol enmig d'aquella enorme metròpolis, però no hi ha temps per romanços. Aquila escolta amb atenció el relat del seu pare sobre la trobada amb Domici Calví a les termes. Sembla que les coses han anat bé, i Domici està disposat a escoltar la proposta de la boca del mateix Aquila. És una oportunitat inmillorable per aconseguir el càrreg de praefectus cohortis i posar així en marxa la seva carrera militar, però no serà fàcil. Aquila és bo amb el gladius i sap que té valor suficient com per dirigir homes sota les seves ordres però, davant de Calví, haurà de demostrar que és un líder, i la millor manera de fer-ho era amb un discurs ben preparat, aquella mateixa nit, al sopar.
Aquila surt del tablinium esperançat, però també espantat. Té tota aquella tarda per preparar un discurs convincent, i si bé sap què ha de dir, no sap com. Necessita trobar algú que sàpiga endolçar les seves idees amb una retòrica convincent. Potser el seu pare podria ajudar-lo en això, però està ocupat... a més, seria deshonrós haver de demanar-li més ajuda a qui pràcticament l'ha empès dins del cursus honorum. No. Aquesta vegada Aquila haurà de trobar la manera de sortir-se'n.
Aquila està arrepenjat en una de les columnes de l'atrium quan, de cop, li ve a la ment una coverça que ha escoltat mentre tornava cap a la domus, quelcom sobre un poeta que s'havia instal.lat feia poc prop del fòrum, un tal Virgili, si no recordava malament. Amb una mica de sort, ell podria ajudar-lo.

Lucius Rosius Aquila, Idus de Novembre, hora sexta

Després d'un llarg esprint des de la domus en direcció al fòrum, Aquila arriba allà on, segons havia sentit a dir, s'havia instal.lat el poeta Virgili. Pregunta a alguns esclaus i ciutadans si saben alguna cosa sobre quina pot ser la casa del poeta, però ningú li sap dir. Aquila se sent frustrat:
- On t'amagues Virgili, per Càstor!- exclama mentre dona un fort cop de peu a terra.  
En sentir el lament d'Aquila, un nen, possiblement orfe, que deambulava per allà vestit amb parracs i brut de cap a peus s'acosta a Aquila.
- Virgili, dius? No et deus referir pas al vell rondinaire que s'ha traslladat fa poc a aquesta barri?
- Si! El necessito, és urgent. - Diu Aquila exasperat – si em portes a casa seva et regalaré aquesta moneda – i Aquila li ensenya una brillant moneda de plata, que el nen es mira com si fos una llaminadura. El nen somriu i li fa una senyal perquè el segueixi.
Després de caminar uns minuts per entre els estrets carrerons d'aquella part de la ciutat, arriben a una petita casa, austera però prou digna. Aquila no espera més i truca a la porta. Aquesta s'obre i apareix un home gran i fort, possiblement un esclau. Si hagués sigut un ciutadà normal, possiblement ni li haguessin fet cas, però en veure la seva vestimenta, l'esclau s'adona que es tracta d'algú important o, com a mínim, ric, i li obre la porta. L'esclau anava a preguntar què volia, però Aquila és el primer en parlar:
- Em dic Lucius Rosius Aquila, i he vingut a demanar consell al teu amo. Tinc entès que és un dels millors poetes llatins del moment. Pagaré.- i ensenya una bossa plena de monedes de plata
-D'acord, passa. Espera al vestibulum mentre aviso al meu amo- contesta l'esclau.
L'esclau va a buscar al seu amo mentres Aquila espera pacientment. En pocs segons, l'esclau torna, acompanyat d'un home ancià i calv. És Virgili, segur.
- Que busca un  jove patrici d'un vell poeta ja retirat? Pregunta Virgili
- Soc Lucius Rosius Aquila, i he vingut perquè necessito escriure un discurs. Sé que sembla una cosa pueril i sense importància, però potser el meu futur en depen, i tu, Virgili, ets un dels millors. Si m'ajudes avui mateix a tenir aquest discurs preparat, et guanyaràs la meva amistat i una bona paga, més del que haguessis cobrat mai en la teva joventut per un dels teus poemes.- diu mentre llança cap amunt la bossa, fent sonar les monedes amb un so metàl.lic.

Virgili ja té els seus anys. Cada cop ha d'anar a dormir mès aviat, perquè el pes de les preocupacions és cada vegada menys soportable per a ell. Amb tot això, cal sumar-hi les demandes del gran August. Vol una obra única per a ell i la seva família. Una gran obra que demostri a Roma i a tothom quins nous temps afronta la República. Virgili no està content de la seva feina. No li agrada, però Mecenes insisteix en que està fent un gran treball. Suspira.

El seu únic esclau l'avisa que un jove noble demana per ell. L'informe que cerca el millor dels millors per escriure un gran discurs. Virgili no estava per atendre joves patricis creguts. Però també era cert que volia descansar de les seves obligacions més habituals.
- Diguem jove Lucius, perquè hauria d'ajudar-te? - va preguntar el vell escriptor.

Convèncer el gran Virgili no serà una cosa senzilla. La dificultat és de 8. Per la teva formació tens un +1, i per la preparació del tema un +2. Pots tirar el dau.

llançada de dau

El miembro 'MarcBru' ha efectuado la acción siguiente: Lanzada de dados

---

'Dau de 10' :

segona llançada

El miembro 'MarcBru' ha efectuado la acción siguiente: Lanzada de dados

---

'Dau de 10' :

Finalment Virgili es nega a ajudar Lucius amb el seu discurs. El pes de l'edat i les obligacions són massa per a l'ancià escriptor, que rebutja a Lucius de mala manera.
Al principi Lucius es desepera. Prou que li ha costat endinsar-se dins de Roma per trobar a Virgili, i només ha aconseguit perdre el temps. Lucius intenta calmar-se i intenta veure la situació d'una manera raonable: encara queden dues setmanes pel gran sopar, hi ha temps, i ell no és dels qui es rendeix fàcilment. Si ho fés, quina classe de soldat seria? potser valdria més la pena oblidar el vell somni de ser legatus, però per a Lucius això no és una opció.
Virgili era la opció fàcil, hagués pogut comprar els seus serveis, tant se valia el preu. Esgotada aquesta opció, Lucius només podia fer una cosa, preparar ell mateix un bon discurs, i ja sabia per on començar: la nova Biblioteca del Camp de Mart. A Lucius no li agradava massa la idea però estava més que disposat.

Dia rere dia, Lucius es passa llargues estones a la biblioteca llegint discursos de Cèsar, Escipió, Fabi o Semproni, grans polítics de l'antiga República. Pocs dies abans del gran sopar, Lucius per fi té un discurs relativament bo. Potser no té punt de comparació amb Cèsar o Escipió, però creu que està prou bé, i a més, ell sap que el que ha escrit és ben cert. potser el més determinant no serà el propi discurs, sinó mostrar plena convicció en les seves pròpies paraules. Si, sembla que a pesar dels contratemps, les coses poden sortir bé.

tirada de daus

El miembro 'MarcBru' ha efectuado la acción siguiente: Lanzada de dados

---

'Dau de 10' :

segona tirada

El miembro 'MarcBru' ha efectuado la acción siguiente: Lanzada de dados

---

'Dau de 10' :

Després d'uns quants retocs, el discurs ja està a punt. Ara només queda esperar el gran sopar amb Domici Calví. Aquila està convençut de que funcionarà, ara la resta depèn de que el sopar surti bé, ja que de ser així, els Rosius prendran un bon impuls dins de Roma.