La segona oportunita d'Aquil·les

Aviat faria deu anys de la batalla d’Actium, la batalla on el famós Marc Antonio i Cleòpatra van ser derrotats per les forces d’Octavi August. En aquella batalla s’havia decidit el destí no sols de la República de Roma, sinó també de gran part del món. Octavi en va ser el gran guanyador, i ara és conegut com a August, el fill del Diví Juli. Però molts altres i van perdre, i moltes de les seqüeles d’aquella batalla encara són avui presents. Alguns hi van perdre la vida, d’altres riqueses, d’altres la llibertat. Diu que la fortuna es capritxosa, i que tan bon punt et dóna l’esquena, et pot tornar a somriure el dia següent.

Fos per designis dels deus o no, un bell dia que el jove Aquil·les es trobava pel Fòrum, escoltà una veu coneguda. Una veu que li recordava a una altra vida, quan ell encara tenia una vida pròpia i no depenia d’algú altre. Perquè ara Aquil·les era un esclau, i no feia ni deu anys era un home lliure de ple dret, un ciutadà romà més. Qui el cridava al mig del fòrum no era altre que Gneu Propici, un vell decurió amb el qual serví: - Hostus! Que fas per aquí! És cert que ara et fas anomenar Aquil·les? Encara no entendre mai que coi els hi veuen amb aquells herois grecs. Agripa si que es un bon general, i és de carn i ossos! – exclamà Propici-. Se del teu destí noi, i no el mereixes. Estaves en el lloc menys indicat quan tot va passar. Però tinc bones noticies per a tu. Se de bona font que el fill adoptiu del César, el jove Tiberi, està perdonant aquells que lluitaren en el bàndol de Marc Antoni, i que demostrin tenir una actitud correcte vers la República. Està instal·lat al camp de Mart. Perquè no t’hi passes? El teu amo bé et podria avalar no?

Per tots els déus! No esperava aquesta trobada i menys aquestes bones notícies! Cert que em vaig veure involucrat en el bàndol de Marc Antoni, però vaig ser fidel a la meva lleialtat al II Triumvirat de Roma, ja que estava convençut que era el millor per la República: - Quan varen començar les disputes entre Octavi i Marc Antoni amb totes les acusacions polítiques entre ells i les denúncies i que Marc Antoni volia llegar províncies orientals romanes al Regne d’Egipte, llavors vaig saber, massa tard, que m’havia equivocat. Quan el Senat va declarar la guerra a Marc Antoni, jo ja formava part de les seves legions, tot i que vaig intentar desertar amb la legió Cirenaica a favor d’Octavi però no ho vaig aconseguir.

Tot seguit i sense perdre temps Aquil•les decideix parlar amb el seu amo i explicar-li-ho tot. Ell sap que des que va arribar a la gens Corneli ha sigut lleial, obedient i fidel i que sempre li ha inspirat molt de respecte. Sap que sent el mateix pel Cèsar i que lluitaria per la República amb tota la seva integritat i que, en certa manera, la carrera militar del seu fill el manté viu. Li demanarà al amo que parli a favor seu a Tiberi.

L’endemà Aquil•les, decidit, se’n va cap a les muralles servianas, les creua i arriba al camp de mart. Un cop allí, demana parlar amb Tiberi. Mentre espera va veient els soldats, les maniobres militars, respira l’aire de l’exèrcit, el soroll de les espases... Tot són records i sent nostàlgia d’allò pel que creu que ha nascut, ell vol ser un legionari. Sí que vol ser lliure i tornar a ser un ciutadà romà de ple dret, però el que més vol és formar part del exèrcit, lluitar per Roma i defensar el seu Cèsar i és així com li vol expressar al fill adoptiu del Cèsar.
Un cop Tiberi el veu no es sorprèn ja sap qui és, Luci Corneli ja li havia parlat molt bé d’ell, sap que va ser un gran guerrer. Tiberi que ara està lluitant en les guerres càntabres com a tribut militar, sap molt bé que tenen nombroses baixes i que necessita reemplaçar-les i reorganitzar les legions constantment. Se’ l mira i deixa que l’esclau es dirigeixi cap a ell: - Senyor, m’ he assabentat que està perdonant a tots aquells que lluitarem el bàndol equivocat de Marc Antoni, jo li vull oferir la meva vida com a soldat, recuperar la meva carrera militar que vaig perdre malauradament en la batalla d’Actium juntament amb la meva llibertat. Els meus interessos sempre han estat al costat de la República, voldria formar part de totes quantes batalles siguin necessàries per salvar l’Imperi de Roma dels seus enemics i formar part del autèntic exercit romà.
Es fa un silenci

Tiberi se’l mira, es fa un silenci, i diu...

Moment de realitzar una tirada de daus

moment de realitzar una tirada de daus

El miembro 'dpineda' ha efectuado la acción siguiente: Lanzada de dados

---

'Dau de 10' :

Els teus arguments són prou vàlids, els comprem. El sentiment de combatre i lluitar per Roma dignifiquen el autèntic soldat romà. El teu amo per això a posat una condició per alliberar-te a banda de que jo t’atorgui el perdó i és que ell vol que et comprometis a lluitar i formar part de la legió en la qual pertanyi el seu fill Lucio Cornelio. Vol que el seu fill gaudeixi d’un bon i fidel aliat ja que la carrera militar sols se àrdua i difícil, sigui per part dels enemics de Roma com també dins del mateix exercit ja que de vegades solen succeir conspiracions entre els mateixos guerrers.
Aquil•les se’n va radiant d’alegria mentre va pensant: “se que no hi ha cap problema doncs ja ho havien parlat amb el amo i sabia perfectament els termes en que  acceptaria la meva llibertat”:- Aquil•les  pots aprofitar aquesta oportunitat, jo accedeixo a la emancipació si tu a canvi et compromets a seguir la carrera militar del meu fill.
Aquil•les sent un gran sentiment de satisfacció, de fet no estava del tot convençut que surtis bé “ No tindre cap problema per dur a terme aquesta tasca, ja formava part de la seva escolta quan eren a Roma i per tant la meva fidelitat cap ells i la gens serà absoluta. El gran somni per mi serà aprofitar, si s’escau, l’oportunitat de fer un bon servei a la República”.