Rosia s'engalona pel nou dia

Rosia es desperta i es lleva ben d'hora al matí. Per un moment, li sembla que encara està a Empúries, però recorda que a la seva antiga domus, els cubiculum no eren tan amplis com aquí.
Primerament, es renta la cara i es prepara per vestir-se. Crida a la seva ajudant de cambra, la ornatrix, per a que la assisteixi. Rosia l'havia demanat al seu pare tenir noves donzelles que l'ajudessin amb el vestuari i els ornaments, per tant aquesta ornatrix , anomenada Cecilia, li serà de gran ajuda. És una dona romana de mitjana edat , la qual va molt ben vestida i amb grans quantitats de maquillatge. Quan Rosia la va veure per primera vegada, es va meravellar per el seu aspecte tan cuidat, amb un semblant juvenil.
Entre les dos decideixen quina roba ha de posar-se la Rosia, que consisteix en una stola de color porpra , la túnica es sosté sobre l'espatlla amb fermalls daurats i s'ajusta a la cintura. Es posa unes sandàlies amb fragments daurats, les calcei mulieris. A continuació, s'apropen al tocador i Cecilia comença a posar ungüents i perfum sobre el cabell de la noia, després la pentina fent el nudus, pentinat que consisteix en un tupè sobre el front i una trena recollida sobre el clatell, a l'estil de Livia, l'esposa de l'emperador. Amb el maquillatge, Cecilia blanqueja la pell de la Rosia amb pols de talc, es posa en la cara, en els braços i l'escot, i ennegreix els seus ulls amb antimoni. Hi ha tanta pols de talc en l'aire, que la Rosia comença a tossir i a esternudar.
Encara que no havia de sortir de casa, a la Rosia li havien dit fa temps que era costum maquillar-se i estar engalonada tots els dies, ja que era un signe de distinció. Després de mirar-se en el mirall i aprovar el treball fet, ja esta llesta per afrontar el nou dia. "Per fi! no aguantava ni un minut més enpolvant-me el cos"  exclama, just abans de tossir per vintena vegada.