Rosia parla envers el tema de matrimoni i sobre la celebració d'un banquet

La Rosia es dirigeix al tablinum, on es troba el seu pare treballant. Ella ja intueix perquè l'ha fet cridat, i de fet esperava tenir aquesta conversa el més aviat possible.
Entra en el despatx i saluda al seu pare, ell en seguida la informa de que ha arribat l'hora de casar-se, ja que el casament amb un home de família noble donarà renom a la família.
"Pare, si m'has de casar amb un home de Roma, busca aquell que tingui grans riqueses i sigui un bon marit segons el teu parer. Jo soc jove i bonica, per tant espero que no tindràs  problemes per trobar-me marit, a més, confio que la meva dot serà un factor atractiu per casar-me. T'asseguro que em mantindré submisa i formal, perquè no ansio res mes en aquest món que formar una família" li diu amb determinació al seu pare.

El paterfamilias està orgullós de les paraules de la seva filla, i els dos acorden fer un banquet per coneixer els socis del pare i que ells ajudin a l'Aquila a ascendre i a la Rosia a emparentarse amb algun familiar seu. La noia, abans de marxar del despatx, assegura que es farà càrrec dels preparaments pel banquet i de que tot estigui perfecte.  La Rosia torna a la seva habitació, necessita reflexionar. Se senta davant del tocador. Agafant un mirall i observant-se, se diu a si mateixa:
"M'agradaria que el meu marit fos un jove encantador i amable, que s'assemblés a mi, però probablement el pare em casarà amb un senador molt més gran que jo. Encara que, mentre tingui els recursos econòmics necessaris per a mantenir-me, estaré contenta, el meu objectiu és tenir fills. No importa si el meu espòs no és com jo havia imaginat, haig de portar honor i prestigi a la meva família. Tinc moltes responsabilitats, haig de preparar el banquet com ho faria una autèntica matrona."

Aprofitant que Modestus ha esbrinat els gustos dels socis del paterfamilias, la Rosia es dirigeix al mercat juntament amb una de les esclaves. Ha d'obtenir oli d'oliva, castanyes, olives, nous, mel, sardines i un pollastre, segons les receptes que la Rosia ha ideat pel sopar d'aquesta nit. Confia que amb el que comprarà durant el dia i amb els materials que ja  hi ha a casa, farà un banquet esplèndid. Modestus ha afirmat que al Domici Calví li encanta el garrí rostit, així que també han de comprar un porcell.

En un parell d'hores, consegueix la majoria dels ingredients en les botigues que hi ha al centre de Roma, encara que ha de trobar el comerç adequat per comprar les sardines, ja que cap d'ells li semblen de massa qualitat. La seva esclava carrega amb quasi tots els aliments, i va darrere de la seva senyora totalment esgotada. Però encara han de trobar els peixos per a completar la salsa garum, ha de ser el plat estrella.
Finalment, troba una petita botiga on es troben diferents tipus de peix. El venedor, un home desdentat i vell, xerra amb altres homes assegurant que ha pescat els millors peixos del mar, i que tenen un preu molt econòmic. La Rosia s'apropa a ell per preguntar-li el preu de les sardines, i ell contesta:
"Per ser una jove tan bella i educada, a tu et faré un preu especial: una lliura de peixos de mar te la pots emportar per trenta denaris"
"Trenta denaris! I això li sembla un preu especial?"
La Rosia sap que no té massa temps per a regatejar l'oferta, però tampoc vol portar-se la mercaderia per un cost tan alt. La seva mare sovint es passava hores en el mercat, escatimant els preus del que ella volia comprar. Així que, imitaria els seus passos:
"Si me la deixes per vint-i-tres denaris, m'ho porto"

Més tard, ja a la domus, ordena als esclaus que deixin els aliments en la cuina. Esta satisfeta per la compra, les sardines les ha adquirit per un bon preu, i ha demostrat que amb determinació pot aconseguir el que ella desitja. Té molta feina per fer, però està animada i espera que tot surti bé. Comença a manar als esclaus que preparin el sopar, els hi dona instruccions:
"És molt important que tot surti bé aquesta nit, per tant heu de preparar tots els plats que us he encomanat, a més heu de decorar les estances principals. Avui no faltarà res, tot el que vulguin els nostres convidats els hi donareu, heu de ser mes servicials que mai. Assegureu-vos que els nostres hostes ho passen bé, o sinó pagareu les conseqüències. Així que tothom a treballar dur!"

Els esclaus posen en el menjador principal una taula rodona, i al voltant d'ella, diversos tricliniums. En total, hi haurà set plats (fercula) Durant tota la nit, hi haurà mùsics que donaran un ambient més festiu i al·legre, i mentre es serveixen els postres en la secunda mensa, apareixeran ballarins i acròbates. Tot és poc quan hi ha una festa tant important per la família, volen integrar-se totalment en l'opulenta societat romana.

La Rosia ha planejat diverses receptes. Els entremesos serán aliments lleugers:  llenties amb castanyes, paté d'olives i galetes salades amb formatge de nous. Després en la prima mensa es serviran els plats més pesats, és a dir, pollastre farcit d'olives, el garrí tan apreciat pel Domici Calví, i sardines amb pa i salsa de garum. El garum és el plat principal, per tant durant el banquet es convertirà en una forma d'exibició davant dels convidats.
En la secunda mensa, on es serveixen també els postres,  els convidats degustarán vins de la regió, i el paterfamilias serà l'encarregat de distribuir la beguda. Aquesta part del banquet està destinada a deleitar-se amb el vi, i s'acompanyarà amb pastissos de sèsam i dàtils. Tot esta preparat per a incitar a beure.  És la part més festiva i desenfadada del banquet, el moment ideal per a parlar amb els hostes sobre els seus interessos.

Gràcies a Cecilia, que té la gran habilitat d'assaventar-se de tot tipus de temes, la Rosia ara sap que Caius Sosio, un antic gobernador i cònsul que actualment esta retirat a Roma, és conegut de Domici Calví. Ha pensat de comentar-li al seu pare que el convidi també al banquet. Quants més acompanyants hi hagi millor s'ho pasaran, i el que és més important, tindrà més probabilitats de conèixer al seu futur marit.

La Rosia està divertint-se al festí, s'ha atipat de menjar i ara esta disfrutant de la secunda mensa, on el vi i els dolços estan per tot arreu. Lucius Rosius Rufus està distribuint la beguda entre els convidats. El Domici Calví sembla pasar-s'ho bé entre tants licors, ell i el paterfamilias estan parlant sobre diversos temes polítics per afavorir l'Aquila. El senador Lollius escolta atentament les paraules de l'anfitrió, molt reflexiu o potser, begut. Caius Sosio de tant en tant es fixa en la Rosia i li somriu, l'ha estat observant tota la nit i li fa molts elogis, encara que a ella li semblen massa excessius. No es que no li agradi que l'admirin, es que l'home li sembla una mica lasciu.
Els homes parlen dels seus negocis i la Rosia parla amb les esposes d'ells sobre els seus vestits i presumeixen de la joieria de cadascuna. La jove està acostumant-se a prendre vi endolçat amb mel i acaba rient-se exageradament d'algun comentari de les dones, encara que intenta dissimular-ho i aparentar serenitat.
Caius Sosio torna a donar-li conversació enseguida, i la felicita per haver-hi fet un banquet tan espectacular. Li pregunta també sobre algun possible pretendent:
"De moment no tinc constància de que el meu pare hagi fet plans sobre el meu casament, però se que en un futur proper contrauré matrimoni amb qui ell consideri adequat. Per cert, vostè no tindrà per casualitat algun familiar que vulgui casar-se pròximament?"
Sosio riu davant la franquesa de la jove, li sembla una noia maca i innocent, tant que ni tan sols sap controlar-se amb el vi. Li agafa la mà i diu:
"Desconec si algun parent meu estaria interessat, però a mi m'aniria molt bé tenir una dona que cuidi de la meva casa i em doni fills. La meva anterior esposa va morir durant el part, ni ella ni la seva criatura es van salvar. Jo encara tinc forces per tenir molta descendència, i se que a una noia com tu li encantaria tenir una domus gran amb tot el que desitgés. Et faria molt afortunada, Rosia."
Ella no s'esperava aquesta resposta. No sap si és pel tentador discurs de Sosio o perquè se li ha afeblit el cor davant la història de la seva primera esposa, que de sobte li sembla un home meravellós. No s'ho pensa massa, ell és un senyor que pot donar-li la vida plena de luxes que sempre ha desitjat i ella pot donar-li fills. No és un jove ben plantat, però té la personalitat d'un home distingit i elegant. La Rosia es mostra conforme amb aquesta proposta, i li suggereix que vagi a parlar amb el seu pare.
Quan el banquet esta a punt d'acabar, Sosio s'apropa al paterfamilias i li diu que ha de fer-li una petició en privat. El pare acaba de parlar amb Lollius i es reuneix amb Sosio en el seu despatx. La Rosia espera expectant, no creu que hi hagi problemes per a donar la seva mà en matrimoni, encara que esta nerviosa. Finalment, ambdós surten amb cares solemnes i el pare anuncia:
"Filla meva, et casaràs amb Caius Sosio. Tots estem satisfets amb aquesta unió, ja que és l'home indicat per donar més prestigi a la nostra família, a ell li donaràs fills i respectaràs la seva autoritat, actuaràs com la dona que has de ser i et convertiràs en matrona. Demano als déus que no us donin dificultats en aquesta nova etapa, que brindeu prosperitat i sigueu feliços."

Ahir, tal i com marca la tradició, la Rosia va dedicar les joguines de la seva infància al seu déu familiar, a més dels vestits que va portar de petita, indicant que inicia una nova etapa com a dona. Abans d'anar a dormir, ja s'ha de preparar pel dia del casament. Es colloca la túnica recta, blanca i que la cobria fins als peus. A la cintura es posa un cingulum, un cinturó lligat amb un nus especial per a aquesta ocasió, el nodus herculeus (en al·lusió a Hèrcules, que segons la llegenda havia tingut més de setanta nens). El seu cabell estava dividit en sis trenes, el cap estava cobert amb un vel ataronjat, el flammeum i a sobre del vel es col·locava una corona de fulles de taronger. Les sabates serien del mateix color que el del vel. Ja està preparada pel gran aconteixement de demà.

La Rosia està molt emocionada pel que li espera durant aquest dia. Durant tot el dia serà assessorada per la pronuba, una matrona casada una única vegada, l'esposa ideal. La casa de la Rosia és decorada amb motius florals i campestres, arriben els convidats i la familia de Sosio. S'asseuen els nuvis un al costat de l'altre, tots dos amb el cap cobert per un vel, en un banc cobert amb pell d'ovella. Després, el nuvi fa una volta al voltant de l'altar, pren una mica de sal i un pa rodó que comparteix amb la seva promesa. La pronuba ajunta les mans dels nuvis, aquest acte consagra la unió del matrimoni i que la dona passava, en aquell moment, de les mans del pare a les mans del marit.

Se celebra el sopar nuptialis a la casa de la núvia. En el banquet participaven els familiars i les amistats, perllongant l'esdeveniment fins al capvespre. Després es produeix el deductio, una simulació del segrest de la núvia per part del nuvi. Es fa una desfilada i s'encenen torxes que seguien un camí cap a la casa de Sosio. La Rosia, que segueix amb el vel a la cara, és acompanyada per tres nens que explícitament havien de tenir als seus pares encara amb vida. Dos nens van agafats de la mà al costat de la Rosia, mentre que el tercer va davant amb una torxa que havia estat encesa anteriorment a la casa de l'esposa. Es considerava que les restes d'aquesta torxa tenien la capacitat d'atorgar longevitat.

El nuvi, que s'ha avançat durant la desfilada per arribar a casa, rep la seva nòvia, i realitzen un ritual abans de continuar el corteig. La Rosia per fi es troba en el lloc que li pertoca, s'ha convertit en matrona i exercirà com a una esposa obedient.